dijous, 16 de juny del 2011

VERDURES AMB SABOR DE MAR

La cultura d'Eivissa és la d'un poble descendent de generacions de pagesos i de pescadors, per això la relació entre la mar i la terra és tan intensa.

Prova d'això és l'alga o posidònia (en realitat és una fanerògama, una planta amb flors i fruits, però que hem perdonin els botànics:jo seguiré dient alga). Les fulles mortes d'aquesta planta es dipositen en grans quantitats a les platges i ajuden a mantenir l'arena i a regenerar-les de forma natural. Des de molt antic ha estat una font de matèria orgànica abundant i extremadament útil.

Possiblement, una de les funcions habituals hagi estat com a aïllant i estructurant per a terrats, però els seus usos en agricultura són molt importants.

Una de les utilitzacions directes és per a conservar la patata. La patata, després de recol·lectada, es deixa en munts baix d'algun garrover gran i frondós, que permeti una temperatura més fresca en les hores de més calor de l'estiu. Una vegada fet el munt (pot ser tan gran com vulguem) es pot tapar amb una capa uniforme de 10-15 cm d'alga. Un altre material que es pot fer servir si no volem anar a la platja és la mateixa patatera. Per acabar de rematar, és comú en alguns llocs de coronar el munt amb una capa de branques tendres de baladre per foragitar ratolins i arnes.

Un altre dels usos habituals és com a jaç per al bestiar als corrals. La palla sempre ha estat més apreciada per a fer fems de qualitat però l'alga és molt indicada per als porcs en estiu, ja que els agrada refregar-s'hi i els ajuda a passar la calor del migdia.

Com a font de matèria orgànica presenta dues problemàtiques principals: el contingut elevat en sals i el baix contingut en nitrogen.

La problemàtica més evident és l'elevat contingut de sal comú NaCl. Els sòls i les aigües de l'illa presenten de forma habitual continguts alts en clorurs, per tant cal prendre precaucions a l'hora d'incorporar un material que en pot aportar i donar problemes de fitotoxicitats a la majoria de cultius. El que se sol fer és deixar-la un o més anys per tal que l'aigua de pluja pugui rentar les sals més solubles, remenant el munt per tal que el rentat sigui homogeni. Una altra possibilitat és ficar-la dins una bassa o safareig i negar-la d'aigua dolça durant un temps.

L'alga, rentada de sals, es pot afegir com a base per compost. Es tracta d'una matèria amb poc nitrogen que fermenta amb dificultat, però mesclat amb fems de diverses procedències (ovella, gallina, porc, etc) pot ser una bona base per a produir un compost de qualitat.

També pot ser interessant com a esmena orgànica, aportant a les terres on s'aplica una millor retenció d'aigua i nutrients i capacitat d'aireació, aliment per als microorganismes del sòl, amb l'avantatge que no incorpora llavors d'herbes, patògens o contaminants. Com que és un producte amb poc nitrogen els organismes de sòl "segresten el N" de la terra és a dir, que durant unes setmanes consumeixen el N del sòl per a descomposar l'alga i no n'hi ha de disponible per a les plantes.

A vegades també ens pot interessar com a mulch, amb un comportament molt satisfactori fins i tot en espècies no especialment tolerants a la salinitat. Respecte d'altres materials, no afavoreix tant a rosegadors  ni es provoca un "segrest de N" tan intens com la palla, però és molt més costosa d'estendre que les làmines plàstiques o orgàniques, per la qual cosa es recomanaria només per a petites superfícies.

Però la posidònia no és l'únic organisme marí amb usos agrícoles. En agricultura ecològica es fan servir bioestimulants per tal de dotar les plantes de més defenses envers els patògens i les plagues. El concepte de matar ha quedat obsolet, ja que és inviable, del que es tracta és de fortificar. Moltes algues marines són una base idònia per a molts preparats comercials rics en aminoàcids, fitoalexines i microelements necessaris per a fortificar les plantes i per obtenir plantacions sanes i productives.

__________________________________________________________________________________
 Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons 

dilluns, 28 de març del 2011

És possible un camp de golf sostenible?

Els camps de golf són un tema recurrent en la política eivissenca. Sembla que per diferenciar-nos de la resta de destins turístics els haguem de copiar l'oferta. Una cosa, però, m'ha cridat l'atenció: el biogolf

El biogolf és un projecte de certificació per  pretendre demostrar els valor positius pel medi ambient dels camps de golf. Evidentment, no és més que una magarrufa per presentar els camps de golf com a sostenibles, quan, de sostenibles, no en poden ser ja que:
  • Consumeixen grans quantitats d'aigua. Per molt que sigui depurada, és una competència directa a l'aigua per a l'ús agrícola, per tant, esdevé un factor de pressió en contra del manteniment de l'activitat agrària.
  • Consum d'energia, en bombeig d'aigua, il·luminació, etc, inadmissible per al que fa la reducció de gasos d'efecte hivernacle.
  • L'ús de pesticides, en especial herbicides i fungicides, que a més de no estar justificada, limiten i perjudiquen els desenvolupament de l'agricultura ecològica, esdevenint focus de contaminació que es dispersa per deriva a l'atmosfera i per lixiviació als aqüífers.
  • Segueix la dependència de l'economia basada en ús del territori per al sector terciari
  • S'incrementa l'especulació sobre el terreny i la pressió contra el desenvolupament d'una agricultura i silvicultura sostenibles. Es consumeixen quantitats significatives de territori rural i en modifiquen l'aspecte tradicional. Encara que en aquest punt s'adoptin mesures correctores per a minimitzar-lo (parets de pedra seca, etc), es desfigura inevitablement, amb els manteniment d'una capa verda tot l'any, relleus suaus, basses d'aigua permanents i més elements aliens al paisatge.
Per molt que algun il·luminat es vulgui treure de la màniga una etiqueta "bio", difícilment tindrà res a veure amb la realitat.

Anem més enllà i imaginem que es pogués dissenyar un camp de golf amb zero consum d'aigua, d'energia i de pesticides. Això ja existeix a Dubai i a Austràlia, amb bastant d'èxit, justament per l'originalitat de la idea.
Imatge presa del web de Cooper Pedy Opal Fields Golf Club
A diferència d'aquests exemples, a Eivissa el camp estaria verd de forma natural vuit mesos l'any i sense reg ni pesticides. Tornem a la realitat. Encara que algú dugués endavant un camp de golf amb consum d'aigua, energia i pesticides zero, la pressió sobre el territori d'aquest tipus d'instal·lacions i la dependència del turisme, així com la pèrdua d'espais agrícoles i la degradació del paisatge es mantindrien amb la mateixa gravetat.

Per molt que ens els vulguin presentar com a sostenibles, els camps de golf no són una alternativa per al ja massificat medi rural eivissenc.


__________________________________________________________________________________
 Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons 

dimecres, 2 de març del 2011

Món rural

M'he proposat escriure en aquest bloc opinions sobre la pagesia d'Eivissa, així com d'altres informacions sobre temàtica agrícola i rural.

Posaré una especial atenció a allò referent a aspectes socials de la pagesia però també inclouré alguna informació tècnica si crec que pot ser d'interès.

Esper que us resulti útil i interessant.