El sistema agrari tradicional es basava en el manteniment d'explotacions que pugessin garantir el sosteniment de les famílies en el futur. És conegut entre la gent del camp que aquestes unitats es mantenien mitjançant la figura de l'hereu i a vegades amb matrimonis de conveniència que tenien com a finalitat el reagrupament parcel·lari. També és de sobres conegut que sota un mateix sostre convivien tres o més generacions d'una mateixa família i que la construcció de noves cases independents del nucli principal era un esdeveniment extremadament rar. Resulta significativa que la defensa dels costums pagesos i del habitatge dispers tradicional que s'ha utilitzat per boicotejar el PTE -de mínims, per cert- s'hagi fet faltant d'una forma tan flagrant la veritat.
La base per interpretar aquest procés està, justament en la pagesia i el seu futur. El secà ocupa la major part de l'agro eivissenc, i des del s. XVIII, s'omple de garrovers i ametllers. Ja fa anys que els conreus majoritaris es paguen per sota dels costs de producció i el resultat és l'abandonament o la marginació d'aquests conreus, que fa més de 40 anys que ja no formen part significativa dels ingressos dels propietaris de finques agràries. En aquest nou escenari, el pagès abandona els arbres, deixa de tenir bestiar i es compra un tractor que funcionalment no és més que un tallagespa car. En el millor dels casos, el tros de terra que donava sosteniment als majors de la casa ara es veu com un solar urbanitzable on els néts es poden fer els xalets per viure amb totes les comoditats de la vida moderna, tot mantenint les seues feines al sector terciari i amb horaris i hàbits urbans. El pagès deixa de dependre la terra i li venen la moto de fer-se promotor immobiliari. I ara, segons alguns, la principal reivindicació dels pagesos no és el poder viure o obtenir un ingrés complementari digne de la terra dels seus avantpassats. Ara la màxima preocupació és poder-hi edificar.
L'oposició capitalitzada pel PP amb el seguidisme del PSOE en nom de la pagesia és la ratificació de la incapacitat dels governs d'ambdós partits de donar una sortida digna al camp eivissenc. Dit d'una altra manera: és el certificat de defunció del la pagesia d'Eivissa.
__________________________________________________________________________________
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada